08/11/08

A les dues he sortit de la productora amb les poques coses que havia portat a la meva taula. La Laura ha vingut a veure’m durant l’esmorzar, i hem estat parlant. M’ha dit que no veia bé això de la feina, perquè entre això i el màster no tindré temps per a mi ni per a ella. A mi m’agrada fer de guionista, però penso que té raó, no és bo fer moltes coses alhora. A més, no vull deixar la nostra relació en segon pla. Ella m’importa moltíssim, i no la vull perdre.

Després del mal moment d’aquest matí hem passat una tarda fantàstica al parc de la Ciutadella. Últimament la notava una mica distant, però avui ha estat com quan començàvem a sortir. Recordo que el primer dia que vam quedar en aquest parc ella m’esperava a l’entrada. Jo la vaig agafar per sorpresa (no va poder ni cridar) i li vaig clavar en mig del cor un petó de pel·lícula, d’aquells que no s’obliden.

M’encanta parlar amb ella. Té una mena de visió del món panteista que sovint serveix de contrapunt per a una persona tant descreguda com jo. Per exemple, avui m’explicava que el destí de les persones està tot escrit a les poesies, les cançons, les mirades de les persones que ens estimen... però que som incapaços de llegir-lo. Jo aquestes coses no les acabo d’entendre, però m’agrada escoltar la gent que s’apassiona amb temes filosòfics, com si realment signifiqués alguna cosa per ella. Feia estona que m’estava morint de gana, així que hem anat a casa meva.

El Rivaldo està molt malalt. Quan hem arribat, ma mare m’ha dit que ha vomitat dues vegades, així que el portaré ara mateix al veterinari d’urgència. No vull ser pessimista, però és que l’animal realment fa mala cara.