LLAÇOS D'AMOR

-‘Nina’, no suporto veure’t Així -va dir ell, que la mirava amb aire trist des de l’altra punta de l’habitació-. Digue’m què puc fer per arreglar-ho?

En Marc mai havia tingut gaire traça amb les dones. Havia arribat a la conclusió que estaven fetes d’una altra substància, ja que era incapaç d’entendre per què es comportaven com ho feien.

La Laura (que ell, afectuosament, anomenava ‘Nina’) era, sens dubte, la més inestable de les noies amb les que havia estat. També, però, la més atractiva i sensual. Es va enamorar d’ella només en veure-la i es va dir, tot i que la noia no sabia ni que ell existia, que l’havia de conquistar i fer-la seva.

Ell veia que quan feien l’amor tot era perfecte, la sentia a prop, però després hi havia moments en els quals un mur invisible s’interposava entre els dos i l’impedia acostar-s’hi i comunicar-se amb ella.

-Saps que... ets molt important per a mi –va dir en Marc, amb molta timidesa. Sempre li havia costat molt obrir-se i exterioritzar els seus sentiments-. És culpa meva? És per alguna cosa que he fet i no recordo? Si hi ha alguna cosa que et preocupa ho hauries de compartir amb mi, perquè si et tanques, això nostre no funcionarà.

La Laura estava estirada al llit, amb la cara girada cap al costat oposat al d’on ell estava, per no mirar-lo. Es veia que havia estat plorant, però mantenia un posat d’indiferència, com si s’hagués resignat.

Se sentia completament atrapada per aquella relació. Volia trencar d’una vegada per totes aquells lligams que la oprimien i la privaven de la llibertat que tant desitjava, però no s’atrevia a explicar-li-ho perquè li feia por ferir els seus sentiments.

De sobte, una idea li va passar pel cap, i es va trasbalsar moltíssim. Es va quedar amb la mirada fixa al seu abdomen, molt espantada.

Ell es va acostar al llit, i li va acariciar la galta. Creia que ja n’hi havia prou d’aquella història i que era hora d’aclarir les coses. Va agafar-li la barbeta per forçar-la a mirar-lo i li va dir:

-Va, fes el favor de dir què et passa.

-Vols que t’ho digui? El que passa és que ets un fill de puta i un pervertit de merda! Em fots fàstic, i espero que... –ell no la va deixar parlar més. Va clavar el ganivet que portava a la mà repetides vegades al pit de la Laura fins que aquesta va morir. Després va tallar les cordes amb les quals l’havia lligada de peus i mans al llit i va agafar el cadàver per desfer-se’n, com havia fet amb les altres.

Se sentia decepcionat amb la Laura. Després de tot l’amor que ell havia dipositat en aquella relació esperava que ella el correspongués una mica més. Començava pensar que tot aquell univers femení, misteriós i obscur per a ell, es movia sobretot per l’egocentrisme.

Malgrat tot va sortir al carrer, i es va dir, esperançat, que la propera ‘Nina’ que cacés seria la definitiva i viurien feliços per sempre.