dimecres, 12 de novembre del 2008

12/11/08

Ha estat una nit molt intensa. En arribar a casa he anat directament a la dutxa, i després al sofà. Estic realment cansat.

no puc dir que estigui orgullós del que he fet, però com a mínim ara ja no em preocupa la ruptura. I, finalment, aquella gana insaciable ha desaparegut.

Fa estona que escolto música per evadir-me de la realitat, però sempre la mateixa peca. Si la Laura estigués aquí no sé si apreciaria la meva tria. Potser sí que, després de tot, ella tenia raó i hi ha gent que té el seu destí escrit en una cançó.



"Vaig trobar-me una destral
a dins l'armari
em vaig excitar, desitjava veure sang.
I l'hi vaig clavar
enmig del cor
no va poder ni cridar, per sorpresa la vaig agafar.

Vaig beure'm la seva sang,
vaig menjar-me el seu cervell.
Tal com a missa fa el capellà
per tenir-la a dins me la vaig menjar
i ara és part de mi.

Vaig picar la seva carn
per fer croquetes,
vaig ficar a dins el forn
el seu cor tallat en dos.
I amb els seus pulmons,
els canelons
van tenir aquell gust genial
que ningú els hi sap donar.

Vaig beure'm la seva sang,
vaig menjar-me el seu cervell.
La única cosa que no em vaig menjar
van ser aquells ulls que em tornaven boig
que els guardo en formol.

I ara no sé el perquè
de tot allò que vaig fer.
Ara no li puc parlar
doncs jo me la vaig papejar.
I maleeixo aquell moment
cada dia i cada nit
l'esperit de Llucifer
Em va poder posseir.

Vaig fumar-me un cigarret
deprés de l'àpat.
Tot seguit vaig netejar
les parets plenes de sang.
I al bar del costat,
fent una birra,
sortia a televisió
en Jack el destripador.

Vaig beure'm la seva sang,
vaig menjar-me el seu cervell.
Tal com a missa fa el capellà,
per tenir-la a dins me la vaig menjar
i ara és part de mi."



(Fam de tu. Lax'n'busto)