Avui ha estat un gran dia. Aquest matí he començat a treballar com a guionista en una petita productora. No paguen gaire, i són més hores de les que m’esperava, però crec que és una molt bona oportunitat per a la meva carrera. Hi ha qui diu que els guionistes juguem a la segona divisió de la literatura, però només cal veure algunes produccions de la televisió americana per veure que no sempre és així (la sèrie “Dexter”, per exemple, supera clarament el llibre en el qual es basa). Jo crec que aquest desprestigi és degut al fet que, mentre que l’escriptor proporciona bellesa als seus textos, nosaltres hem de deixar que d’aquesta tasca se n’encarreguin els directors, els actors, els maquilladors... i centrar-nos en la contundència de la història.
Després he dinat amb el meu millor amic, el Miquel. He menjat molt, quasi el doble que ell, que és més aviat escarransit. Ens hem fumat un cigarret després de l’àpat i, tot seguit, hem començat a parlar del nostre gran projecte: la revista. Sempre ha estat més un somni que cap altra cosa, però ara la situació és diferent. L’Oscar es va comprometre a, si la nostra idea li agradava, donar-nos els diners que ens calen per muntar-la. Fa uns dies ens va dir que dilluns ens comunicaria la seva decisió.
L’Oscar és el pare de la Laura, la meva xicota, la dona de la meva vida. Ella m’ha confessat avui per telèfon que m’acabarà donant els calers, que ja ho té decidit però que vol fer-me patir una mica (per allò de practicar sexe amb la seva estimada filleta, penso jo).
He arribat cap a les vuit a casa, i m’he hagut d’ocupar del meu gos, el Rivaldo. Fa dies que no es troba gaire bé. La Laura m’ha sorprès fent-me una visita, però ha estat una mica freda. Diu que em vol dir una cosa sobre la feina, però que no em vol espatllar el dia. Què serà?
Després he dinat amb el meu millor amic, el Miquel. He menjat molt, quasi el doble que ell, que és més aviat escarransit. Ens hem fumat un cigarret després de l’àpat i, tot seguit, hem començat a parlar del nostre gran projecte: la revista. Sempre ha estat més un somni que cap altra cosa, però ara la situació és diferent. L’Oscar es va comprometre a, si la nostra idea li agradava, donar-nos els diners que ens calen per muntar-la. Fa uns dies ens va dir que dilluns ens comunicaria la seva decisió.
L’Oscar és el pare de la Laura, la meva xicota, la dona de la meva vida. Ella m’ha confessat avui per telèfon que m’acabarà donant els calers, que ja ho té decidit però que vol fer-me patir una mica (per allò de practicar sexe amb la seva estimada filleta, penso jo).
He arribat cap a les vuit a casa, i m’he hagut d’ocupar del meu gos, el Rivaldo. Fa dies que no es troba gaire bé. La Laura m’ha sorprès fent-me una visita, però ha estat una mica freda. Diu que em vol dir una cosa sobre la feina, però que no em vol espatllar el dia. Què serà?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada